M+S Algemesí presenta una moció a favor de commemorar la dignitat LGTB+ el 28 de juny

MOCIÓ

El dia 28 de juny de 1969 es van produir diverses revoltes en Stonewall (EE.UU.) per denunciar la criminalització a la qual estaven sotmeses les persones LGTB+. Aquelles revoltes van suposar l’inici del moviment contemporani per la igualtat i la dignitat de lesbianes, gais, transsexuals, transgèneres, bisexuals i intersexuals. I des d’aquell moment, cada any, moltes ciutats arreu el món commemoren aquest dia per reivindicar els drets, la dignitat i la igualtat  per a lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals. És el que habitualment s’ha conegut, per una traducció massa literal de l’anglés, com a Dia de l’Orgull Gai.

Quaranta-sis anys després, i a pesar de ser un país capdavanter en reconèixer drets a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals queda molt camí per recórrer cap a la igualtat real. La popularització del terme orgull per designar aquest dia tal volta distorsiona una mica el sentit de la reivindicació. Es tracta de recordar que la dignitat és intrínseca a la persona i és independent de l’opció sexual escollida, conforme ho és de la ètnica, cultura, sexe o religió. Cap persona deu sentir-se avergonyida de tenir una orientació diferent a l’habitual. La seua dignitat, el seu orgull personal no pot dependre d’això. I molt menys la seua vida.

Dissortadament estem encara molt lluny d’eixa normalització, L’assetjament que les persones LGTB continuen patint a les aules, la discriminació al treball i l’exclusió de serveis públics (especialment sanitaris) són alguns exemples de situacions de desigualtat amb les que continuem trobant-nos.  Alan, un adolescent català de 17 anys es va suïcidar la nit de Nadal de 2015per l’assetjament que sofria des dels 14 anys. Per a entendre el sofriment que es pot infringir a una persona adolescent -i no tan adolescent- per part de les persones que no accepten la diversitat d’opcions sexuals sols cal llegir la impressionant carta d’acomiadament als pares que va escriure l’adolescent nord-americana, també de 17 anys, Leelah Alcorn.

Per evitar aquestes situacions és necessari aprofundir en el reconeixement a tots aquells sectors vinculats a les lluites socials, per ser els i les màximes responsables de que ara mateix existisquen certs drets reconeguts a les persones LGTB+. Cal reconèixer també l’existència d’iniciatives de les diverses administracions, des de l’àmbit municipal a l’europeu que tenen com a objectiu un compromís amb la lluita col·lectiva per la igualtat i la llibertat de tota la ciutadania.

Ja hem donat un pas important al País Valencià amb la creació d’un grup de treball per elaborar l’esborrany del projecte de llei integral de dret a la identitat i expressió de gènere a la Comunitat Valenciana promoguda per la Conselleria de Polítiques Inclusives i que ha contat amb la col·laboració de les associacions LGTB+ i que en breu es farà públic. Però serà necessària una llei integral a nivell estatal que aborde tota la problemàtica des d’una perspectiva holística (sanitària, educativa, laboral, etc.), i que elimine completament qualsevol referència patologitzant i atorgue el ple dret a la identificació sense necessitat d’aval professional de cap tipus.

Qualsevol dona, independentment de la seua orientació sexual, ha de tenir dret a la maternitat. S’ha de possar fi a la discriminació en l’accés als tractaments de reproducció assistida a través de la sanitat pública. És un dret emparat per la llei i no pot ser soscavat pel fet de no tenir parella masculina.

Des de les institucions hem de seguir treballant en pro de la igualtat legal, social i de facto entre totes les persones. Cal impedir que les conviccions morals o ideològiques individuals seguisquen posant entrebancs a l’avanç de la igualtat, que és el camí de la democràcia. Tot i que la igualtat legal és ja una realitat generalitzada, la igualtat social i real del col·lectiu LGTB+ és encara una assignatura pendent que cal abordar amb urgència i decisió.

Els municipis són els espais més propers a la ciutadania, i per això han de jugar un paper capital en la normalització del col·lectiu LGTB+, sent un referent d’integració i lluita contra la discriminació. Per això és precís el seu compromís en donar resposta a la població LGTB+ en tot allò que siga de la seua competència.

Per tot açò, amb motiu del dia per la defensa de la dignitat LGTB+, hem de promoure accions per aconseguir arribar a la fi de la carrera per la igualtat i la no discriminació  de les persones LGTB+.

Per tot això, demanem l’adopció dels següents

ACORDS

1. L’Ajuntament d’Algemesí posarà en marxa mesures per a promoure el respecte cap a la diversitat sexual i de gènere en l’àmbit educatiu, familiar i festiu.
2. Instarà al Ministeri de Sanitat a que retorne a la cartera de serveis bàsics el dret a l’accés a la reproducció assistida per a parelles de dones, i dones solteres.
3. Instarà al Govern Central per demanar l’aprovació d’una llei integral “trans”.

4. Donarà suport a l’associacionisme LGTB a través de la realització conjunta d’accions de sensibilització, especialment en l’àmbit infantil i juvenil, incloent-hi la col·locació al balcó de l’Ajuntament, amb motiu del dia de la dignitat LGTB+ (28 de juny), l’ensenya representativa d’aquest moviment, és a dir l’ensenya de l’arc iris.

Algemesí a 16 de maig de 2016.