El plenari de febrer ha permés visualitzar un canvi de rumb –parcial- en la línia seguida per l’equip de govern, un canvi que considerem important i pel qual el felicitem. Poc a poc han entés que no poden ser sempre el “partit del no”, i que no es pot servir a dos senyors al mateix temps. Més Algemesí presentà dues mocions en les que es reclamava el pagament dels deutes que tenen les administracions amb nosaltres –l’autonòmica i l’estatal/europea- i el pagament dels rebuts d’IBI i fem que ens deu la Generalitat. En total estem parlant de reclamar més de 3 milions de deute. Poc importa qui presentés la moció, allò important és que tot els partits del consistori ho hem reclamant. Ens hem unit, hem deixat de banda les nostres diferències ideològiques i hem mirat únicament per una cosa: pels interessos d’Algemesí.
Això era el que calia fer i el que hem fet tots, incloent l’equip de govern. Els interessos d’Algemesí han d’estar sempre per damunt dels de qualsevol partit. Si Més Algemesí presentà aquestes mocions va ser precisament per això, per defensar-los. La desconfiança de l’equip de govern envers la resta de grups –que es tradueix en la manca de diàleg i treball conjunt al si de la Corporació- els fa veure fantasmes en aquest tipus de mocions. Aquesta moció calia presentar-la i allò lògic hagués estat que qui ho hagués presentat fos el mateix equip de govern per tal de poder reclamar el deute amb més força. En cap moment hem posat en dubte que els actuals responsables intenten cobrar els deutes, ni que els tècnics no facen les gestions oportunes. Però admetre això no implica no reconéixer que les gestions no han donat resultat i que per tant calia donar un pas endavant. Eixe pas és el que s’ha donat: un pronunciament del màxim òrgan de representació dels algemesinencs i algemesinenques. Calia fer-ho i nosaltres ho proposàrem, però el mèrit és de tots, perquè són dos acords que tots ratificàrem.
La resta de mocions que presentàrem i que es debateren van ser votades en contra per l’equip de govern. Lamentem especialment que es desestimara la moció relativa al grup de vivendes de la Pau que reclamava principalment la substitució de la barana que dona al subterrani del “Pont Roig”, barana que està en tan mal estat que ja no és possible ni reparar-la. Malgrat haver-ho sol·licitat des del mes d’octubre, i malgrat l’interés personal que el regidor es prengué per aquestes deficiències -i per altres que sí es corregiren- han votat que no sota l’excusa que no els agradà les formes i que això es farà algun dia. El problema de les “formes” és que recordàvem en la moció que el problema no és econòmic. Els recordàrem que en 2011 s’havien gastat més de 37.000€ en dinars, sopars, esmorzars…, que per això sí que havien trobat diners mentre que per a açò no. Més Algemesí es ratifica en l’argument: no és una qüestió econòmica sinó de prioritats d’inversió. Tot això sense entrar a valorar la contradicció que significa que diguen que no anaven a encomanar la barana sense saber quan li podrien pagar al ferrer en el mateix plenari que aprovaven un superàvit de 670.000€. . Ens hagués bastat amb un compromís clar i amb una data aproximada i raonable de substitució per retirar la moció, però l’equip de govern ha preferit quedar en evidència davant l’opinió pública i els veïns de la zona que admetre que una de les funcions de Més Algemesí –i de la resta d’oposició- és la de plantejar els problemes dels nostres veïns i pressionar i exigir solucions. Això és l’essència del joc democràtic que sembla que no acaben d’entendre. Al capdavall estem parlant d’una qüestió de seguretat. Vergonya hauria de donar a l’equip de govern que un veí haja de resoldre’ls els problema posant un fil d’aram en una deficiència del mobiliari urbà. Les altres dues mocions presentades per Més Algemesí, relatives a la pujada de l’IBI decretada pel govern central, també les votaren en contra.
De totes formes, cal indicar que és el plenari en que s’han aprovat més mocions per unanimitat, ja que a més de les dues primeres esmentades s’aprovaren altres dues, de les qual una era de l’oposició i una altra institucional sobre agricultura. Esperem que no siga l’últim plenari on puguem trobar punts de consens.
Deixa un comentari