Ja fa temps que s’ha reconegut per la comunitat científica que la molèstia produïda pel soroll és causa de malestar i de certes malalties. Per evitar aquest tipus de molèsties, i millorar la qualitat de vida (igualment com als plantejaments de la medicina preventiva), existeixen una sèrie de ferramentes legals que qualsevol nucli urbà d’unes determinades dimensions ha d’acomplir.
A nivell europeu, aquestes ferramentes legals venen regulades per la Directiva Europea 49/2002/EC sobre soroll ambiental, la qual estableix la necessitat de planificació sonora per a nuclis urbans de més de 250000 habitants. A nivell nacional, la “Ley 37/2003 sobre el ruido”, estableix els mateixos requisits de planificació per als nuclis urbans, especificant la necessitat de fer prospecció sonora (mitjançant mapes sonors) per a nuclis majors de 100000 habitants.
El cas de la normativa valenciana és més restrictiu, com escau a qualsevol normativa d’ordre inferior. En aquest cas, la Llei 7/2002, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica estableix diversos nivells de planificació, tant a nivell autonòmic com municipal, fent necessària l’elaboració del Pla Acústic Municipal en el cas de municipis de més de 20000 habitants.
Segons aquesta última normativa, el Pla Acústic Municipal consta d’un mapa acústic, que serveix com a ferramenta de prospecció acústica (en el cas d’Algemesí, l’última actualització la féu la Universitat de València en l’any 2005), a més de les següents mesures: a) ordenació de les activitats generadores de soroll implantades o a implantar en l’àmbit d’aplicació del pla, b) regulació del trànsit rodat, c) programes de minimització de la producció i transmissió de sorolls, d) establiment de sistemes de control de soroll i e) qualssevol altres que s’hi consideren adequades per a reduir els nivells de soroll (Llei 7/2002 DOGV-2002/13497-9/12/2002). En aquest últim supòsit entraria la promulgació d’una ordenança municipal sobre soroll, ja que com diu la mateixa llei “els ajuntaments podran desplegar les prescripcions contingudes … i en els seus desplegaments reglamentaris mitjançant les corresponents ordenances municipals de protecció contra la contaminació acústica”. Aquesta tasca li correspon al nostre consistori com a responsable del medi ambient en el nostre municipi.
La Generalitat donà en 2003, al nostre Ajuntament, un termini per a la confecció del mapa sonor amb el seu consegüent pla acústic. El consistori de N’Emili Gregori començà a treballar en aquesta línea conjuntament amb el Pla General d’Ordenació Urbana i així en 2005 encarregà un informe a l’IRTIC de la Universitat que contemplava la realització d’un mapa acústic de la zona urbana, els polígons de COTES i Xara, i un mapa estratègic de planificació per a la zona del Pla (en aquell moment en desenvolupament). Des que el consistori d’En Vicent Ramon García entrà a l’Ajuntament, continuà treballant amb el PGOU i puntualment amb el tema acústic per solventar els requeriments de Conselleria de Medi Ambient, així en 2009 el mateix IRTIC de la Universitat de València féu un mapa estratègic de predicció de nivells per a la zona de Xexena en base a les prediccions d’ocupació i volum de vehicles (i fonts sonores) que preveia el PGOU, però malgrat això quedaren algunes zones suspeses d’aprovació perquè no tenien la seua planificació urbanística ni, evidentment el corresponent estudi d’impacte ambiental (en concret acústic). No fou fins a 2010, quasi a punt d’exhaurir-se el termini donat per Conselleria, quan es tornà a encomanar un nou estudi sobre aquestes zones que estaven suspeses d’aprovació, corresponents a les denominacions en el PGOU R-2 (vora al Carrascalet), I-4 i I-5 (sector industrial “oest” i “est”, pròxims al Carrascalet), I-3 (sector industrial “Moli Nou”, enfront de la Cooperativa), D-1 (una xicoteta zona dotacional junt a I-5, T-2 (sector terciari en el camí de la Creueta).
En tots aquests informes, els autors donaven una sèrie de recomanacions per solventar determinats problemes acústics que es detectaren, com per exemple en la zona de l’avinguda de la Generalitat o la Ronda d’Alzira i del Calvari, a banda de la complexa problemàtica que existia en la zona del Carrascalet, una zona residencial vora a una industrial i a la via del tren. Els informes recomanaven una sèrie de mesures que de moment no s’han pres. D’altra banda, la llei 7/2002 demana que els mapes sonors siguen actualitzats cada 5 anys. En el nostre cas, l’actualització del mapa sonor de la zona urbana ja té 7 anys.
En definitiva, en al·lusió a les declaracions del l’alcalde d’Algemesí En Vicent Ramon García en relació al treball realitzat en matèria de contaminació acústica pel seu consistori, la meua opinió és que no atén degudament a la veritat quan declara que s’han identificat línies estratègiques i plaços, …. A banda, en l’estudi de que realitzà la consultora Medi 21 per a l’Agenda 21 Municipal, diu explícitament que Algemesí necessita eixe Pla Acústic Municipal, que no el té i que s’han de seguir les recomanacions dels estudis realitzats.
Des del meu punt de vista, el treball fet es tan sols la part prospectiva del Pla Acústic Municipal. El consistori encara ha de treballar molt per assolir les estratègies adequades per a monitoritzar, regular i controlar el problema del soroll en Algemesí.
Jaume Segura, Dr Física Aplicada (Prof. Ajudant Doctor de la E.T.S.E. – Universitat de València)
Deixa un comentari