Diuen els majors que a la nostra festa major no es cuinava. L’olla de carn, dinar de festa gran, es feia la vespra, i l’aroma, el flaire de la xirivia impregnava els carrers del poble mentre sonava l’autòcton repic de campanes. Tot seguia un ordre natural, un ritme fester i excitant a les cases. S’havia torcat la pols de l’estiu, les cambres estaven netes i arreglades, els gesmilers en flor. A la festa major, es dinava en família.
Amb l’adveniment de la democràcia o com vulguem dir-li, la nostra festa major es convertí en un atractiu objecte de desig per a uns i d’autocomplaença per a altres. Calia convidar als alcaldes dels pobles veïns, a gent principal de la diputació i de la Generalitat, a diputats i a senadors. Volíem donar a conèixer a tots el tresor que guardem els d’Algemesí amb tanta estima i fe.
En entrar la Mare de Déu, a migdia, no podies despatxar els convidats i s’anava a dinar. Ací comença tot. Amb el temps, aquest dinar s’ha anat fent cada vegada més gran. Ara tenim un dinar de 300 persones el dia de la Mare de Déu, entre regidors, consorts dels regidors, autoritats i convidats institucionals, festers, balladors i tocadors, amb un cost estimat per a l’Ajuntament de més 9.000 euros.
Des de Més Algemesí no ens oposem a que es faça aquest dinar institucional sempre que esdevinga un acte limitat als compromisos municipals i amb les autoritats i/o personalitats que estricta i protocol·làriament calen per la promoció de la nostra festa, personalitats que necessàriament no han de ser sols polítics. No serem nosaltres els que direm la quantitat de comensals que hi podran anar, però cal aplicar el sentit comú en tot moment. Un dinar amb 300 comensals –que són els que s’esperen- és, al nostre parer, innecessari i inconvenient, no sols en temps de crisi, sinó en qualsevol situació. El fet que, segons ens informem des de la present corporació, en l’actualitat s’haja reduït tant el nombre d’assistents com el preu del cobert, no implica que las despesa de 9.000 euros que costa als contribuents aquest dinar estiga justificada.
És per això que, des de Més Algemesí, demanem la reconsideració d’aquest dinar, tant en la seua forma com en la seua finalitat. Proposem que s’aplique el criteri d’austeritat i bona gestió de la mateixa manera que s’intenta aplicar en tantes altres partides, i per això defensem que a partir de l’any vinent es reduïsca el nombre de comensals a una representació parcial i raonable de la Corporació encapçalada per l’Alcalde, i als convidats institucionals, establint–se el límit de 1.200 o 1.500 euros com a despesa màxima. D’aquesta manera podrem dedicar 7.500 euros a millorar i promocionar la festa o a altres necessitats socials.
Per tots aquests motius i mentre el plantejament del dinar no es revise, els membres electes de Més Algemesí, com a prova de coherència i austeritat, no assistiran al dinar institucional del 8 de setembre. En cas que algun any per raons protocol·làries la seua assistència fos ineludible, els regidors de Més Algemesí pagarien el seu cobert.
Deixa un comentari