Molt ràpidament, la principal responsabilitat (no única) d’aquesta tragèdia social que estem patint té el seu origen en la concepció liberal de l’economia en aspectes claus -mercat immobiliari, bancs i caixes…- i en la despesa pública sense control, ni criteris tècnics de tots els nivells de govern (autonomies, diputacions, ajuntaments i govern central). Simplement, l’economia s’ha gestionat de forma animal. Voldria diferenciar entre coneixements professionals o tècnics (a favor de la majoria social) i els tecnòcrates (grups d’interessos o lobbys). Quant al 15-M el sociòleg Bauman – molt crític amb el sistema- va dir que hi trobava molta emoció i poc de pensament Ara ens trobem davant situacions inusuals que demanen noves idees i la reeadaptació d’idees velles (com l’austeritat per a tots, la progressivitat impositiva, l’equitat…) en un context nou. Quan s’ha botat a foc el prioritari és apagar-Io i més quan els bombers no vindran.
Què tenim davant?
Molta gent no vol mirar els problemes cara a cara i això resulta pitjor, perquè el pas del temps redueix el marge per a afrontar les coses. Incloc a la gent que encara està bé, no ha patit la crisi. Però pel que està siguent el curs de les coses acabarà afectant-los. Vivim en una situació molt fràgil on les coses que donàvem per segures ja no ho són. Pensem en la vaga de les farmàcies, ja que la Generalitat els deu el diner de les medicines. Reitere que açò ho hauria de tindre en compte molta gent.
Per a Algemesí i per als de fora, 2012 serà un any pitjor que 2011, una part considerable dels que consten com a ocupats -assalariats i empresaris- passen moltes dificultats per a complir les seues obligacions econòmiques i satisfer les seues necessitats domèstiques: hipoteca, lloguer, llum, impostos… En particular, moltes empreses tenen grossos problemes per a obtenir crèdits, pagar nòmines, cotitzacions a la seguretat social, prèstecs…. Només entrem en l’any nou part dels qui treballen entraran en les llistes dels desocupats, tant a causa de la ja segura recessió, com perquè es posaran en pràctica els retalls que exigeix la financiació del deute públic. La magnitud del desastre social que està covant-se és brutal. Anant al que sabem: hi ha un compromís pràcticament ineludible amb les institucions europees de reduir el dèficit públic de 2012 en un 2% del Producte Interior Brut (PIB). Açò no té alternativa perquè si no el redueixes no et presten diner. Si no t’en presten no pots pagar ni nòmines, ni pensions…
Particularitzant en Algemesí, una part de la indústria local ( moble, textil i metall) s’ha afonat i no veig possiblilitats de recuperació. Del sector de la construcció, entenc que no cal parlar gaire; diàriament, apareixen noves cases amb cartell de “es ven”, sense que desapareguen les que estaven a la venda. L’estoc immobiliari simplement creix i açò expressa una necessitat de diner per a moltes famílies.
Una excepció a la situació dels sectors industrials anterior és la Ford i la seua indústria auxiliar. Si, és indústria d’Algemesí perquè treballen 550 persones d’Algemesí, com també ho són els que treballen a GREFUSA, Esperem que continue. Pel que fa als autònoms i al comerç local, no són un sector motor sinó que depenen del que fan els sectors exportadors locals. Voldria fer observar ja que es parla de l’emprenedor com a una panacea. En aquest àmbit socialment no ho és, individualment si. La raó és que la millora comercial d’una empresa és la reducció d’un altra. Pense que col·lectivament si que poden fer alguna cosa perquè no empitjore la situació, però hi ha una passivitat i creure que un altre et traurà les castanyes del foc. Açò últim ja no existeix.
Voldria dir que el meu to tan pessimista es basa en una combinació d’observacions de fons i d’opinions sobre les economies dels sud europeu dels economistes que en la meua opinió ho argumenten bé. Aquests són: Krugman, Stiglitz, Roubini, Sachs, Rodik… Ja comencen a ser autors coneguts entre el públic no especialitzat que fan un esforç de divulgació molt important, perquè pensen que és important que la gent es faça una bona opinió i no en siga manipulada.
Voldria afegir que tots ells pensen que l’economia de mercat requereix d’una adequada intervenció pública (açò té molt poc a vore en el que s’ha fet ací des de fa més de deu anys) a fi de controlar els abusos de mercat, la contaminació, la distribució molt desigual de la renda…
El primer pas per a abordar les coses, per a mi passa per ser ben conscients i consequents amb que estem empobrint-nos, que això durarà anys, que no hi haurà ocupació, que hi haurà inestabilitat social…
Això implica començar diferenciant bé entre el que podem fer i el que no podem fer perquè no tenim recursos, tant individualment com col·lectivament. Ens hem de preguntar quines són les bases tècniques de la nostra productivitat i de la nostra capacitat d’exportació. Hem de preguntar-nos: ¿Tècnicament què podem fer? i ¿Què hem de fer socialment per a aconseguir el que tècnicament és factible?. Continuarà.
Adrià Girbés
Economista
Deixa un comentari