Com tots i totes sabem, l’atur és el problema més important què hem d’afrontar cada dia. En Més Algemesí en som conscients i volem aportar el nostre granet d’arena en forma d’informació i propostes. La primera feina a l’hora de buscar solucions és informar-se de la situació i analitzar les possibles eixides.
En Més Algemesí portem aproximadament un any informant de les dades locals de l’atur (Algemesí en xifres) i comparant-les amb les de pobles de la nostra comarca què per nombre d’habitants i estructura econòmica es pareixen al nostre, amb la finalitat d’informar de la situació del mercat laboral a la ciutat i la comarca.
Ara que acabem de començar un nou any, és el moment de tornar la vista enrere i analitzar com ha anat el tema de l’atur l’any 2011.
Primerament, Més Algemesí considera que l’evolució de l’atur durant l’any passat a la nostra ciutat ha estat negativa si mirem els resultants anuals. Si bé és cert que durant l’últim trimestre el nombre d’aturats/des ha baixat de manera important, no ho és menys que no hem rebaixat les dramàtiques xifres en taxa interanual i, a més, les hem incrementades un 13.6%.
De les ciutats de la Ribera del Xúquer que poden ser comparades amb la nostra segons els criteris a dalt esmentats, Algemesí és la que més ha incrementat el seu nombre de persones sense feina. Front al 13,6% d’augment a Algemesí, a la nostra ciutat veïna, Alzira, l’augment ha estat del 10.69%, a Carcaixent el 8,55% i a Sueca el 9,04%. Com podem veure, les dades són semblants i totes, per desgràcia, indiquen un augment considerable de l’atur. Sobre quines són les causes d’aquest increment n’estem al corrent a través de les notícies que dia a dia ens bombardegen des dels diferents mitjans de comunicació. L’objectiu d’aquest article no són aquestes causes generals sinó la situació en particular de la nostra ciutat. No espereu una crítica destructiva a l’actual equip de govern, ja que aquest no pot eradicar l’atur per moltes mesures que aprove. Un ajuntament no pot solucionar aquest problema però, sí pot pal·liar-lo.
La primera informació important que obtenim de les dades de l’atur és que aquest es comporta de manera previsible o siga, de manera repetitiva any rere any. Des del 2007 fins el 2011 l’atur ha augmentat entre gener i abril o maig (marcats en roig a la gràfica), per passar a estabilitzar-se o pujar lleugerament fins a l’agost. Després, des de setembre fins a novembre o desembre torna a baixar amb força (marcats en verd a la gràfica). El problema és que cada vegada que comença de nou el cicle, ho fa des d’un punt més alt com podeu veure a la gràfica de sota.
Aquests cicles estan relacionats principalment, com sabreu, amb la temporada de la taronja. És aquest un sector productiu que sol·licita de molta gent durant un temps reduït (pocs mesos i amb sort). És precisament aquest sector el que el nostre company Adrià Girbés nomena de manera reiterada als seus articles en aquesta mateixa pàgina. El sector agrícola en general i el subsector de la taronja en particular, ha passat de ser una garantia de recursos suficients per a una família fa uns anys a ser poc més que un hobby car per a la majoria d’actuals productors.
Açò no vol dir que l’única solució a la lacra de l’atur siga el camp però, si que vol dir que amb el camp podem comptar per a una futura eixida laboral si es fan determinades polítiques encarades a millorar la renda agrària dels xicotets productors i altres encarades a innovar en el sector agrícola i agroalimentari.
Respecte al què ens espera els primers mesos de l’any, si fem cas de la gràfica que acompanya aquest text i a les primeres dades sobre l’atur aparegudes de 2012 (atur de gener), ens espera un primer trimestre d’augment important de l’atur i la cosa no pinta massa bé per al treball lligat al camp degut al temporal d’hivern que estem patint els darrers dies. L’augment de l’atur de gener ha estat molt significatiu: un 7,63% que correspon a 215 aturats nous.
Finalment, recordar-vos que aquest article no tracta de solucionar el problema però qualsevol solució al problema de l’atur passa per ser conscients de la realitat que ens envolta. La realitat de les dades ens informa que el camp continua sent l’únic sector productiu en el qual podem confiar, sempre, és clar, que elaborem polítiques actives i de promoció del mateix. Això ho han de fer totes les administracions: l’estatal, l’autonòmica, però també la local. Altres ajuntaments, com el d’Alzira, prenen iniciatives al respecte. Trobem a faltar una major implicació de l’Ajuntament d’Algemesí amb el sector agrari.
Deixa un comentari