Estem referint-nos a l’Algemesí que veus quan vens d’Alzira o de Guadassuar. L’Algemesí vora al riu Magre. Una part d’Algemesí històricament deixada de banda, tradicionalment menystinguda. A on vivien el barraquers i paraigüers, com deien, en altres èpoques. Els de la providència, deien alguns. Son l’Avinguda de Carlet, els carrers Sant Domènec i Sant Francesc, i la Ronda del Carme.
En algun punt, encara hi ha cases apegades a la barana del riu, impedint el pas dels vianants. Això a ells, els que hi viuen, els ha vingut bé. S’han guanyat de bades una prolongació del seu habitatge. Fan paelles, gaudixen exclusivament l’espai obert vora el riu, treuen cadires i taules. Corre el vent a l’estiu. S’està a gust. Quina enveja.
Des de l’any 87 del segle passat, el planejament urbanístic d’Algemesí preveu la continuïtat viària vora el riu Magre. Però hui hem de dir que no s’ha fet. S’han fet coses, sí. S’asfaltà el seu dia, s’urbanitzà l’avinguda de Carlet, s’ha anat renovant l’enllumenat públic, es feu el pas inferior del Pont Roig, es construí el tram de barana d’obra que faltava amb diners de la riuada del 82, sí. S’adquiriren unes cases i s’enderrocaren per obrir la Plaça d’Enric Valor cap al riu. Moltes coses s’han fet, no podem negar-ho. Però encara queda per fer.
Al seu pas per Algemesí, el curs fluvial fa de frontera antre l’espai edificat en una vora i l’espai lliure en l’altra (plantacions, conreus, etc.). Els darrers anys, correlativament a la disminució de la quantitat i la qualitat de les aigües, el riu Magre s’ha convertit en una claveguera a cel obert, s’ha marginalitzat, s’ha desposseït del seu ecosistema i, en general, Algemesí ha crescut d’esquena al riu.
El nostre curs fluvial fa tres funcions:
a) Territorial-paisatgística: constitueix un eix vertebrador del territori.
b) Ecològica: és el principal corredor biològic de connexió entre espais llunyans de valor ecològic.
c) Oci, lleure, educació i cultura: Ofereix possibilitats de recreació (passeig, bicicleta, observació naturalista) com a espai obert vora la ciutat.
L’aprofitament de les oportunitats que ens dóna l’espai fluvial per a les ciutats sembla que ve dels il·lustrats de Carles IV, i que s’integraren en el govern de Josep I. En València, l’ajuntament Napoleònic de l’època va fer una Albereda a l’altra banda del riu Túria. Encara està i bé que la gaudixen els veïns del cap i casal. I en Burgos, feren l’Espolón vora el riu Arlanzón. I allí està, un orgull per a aquesta ciutat.
A Algemesí, hem de mamprendre-ho. No estem parlant d’una obra faraònica que no serveix per a res, a les que ens tenen acostumats el actuals governants. Estem parlant de, relativament, pocs diners i d’un gran avantatge per a la ciutat. Si serà per a vianants i bicicletes o per al trànsit motoritzat, ja ho discutirem, que temps tindrem.
Hem de dissenyar, completar i posar en marxa eixa façana fluvial i continuar-la fins la Xopera amb aquell projecte congelat de passeig fluvial que a l’hora, i aprofitant el desdoblament de la carretera d’Alzira a Albalat, podria convertir-se en el necessari carril-bici a Alzira que sempre hem demanat els algemesinencs. S’ha d’arreglar el llit del riu, recuperar-lo encara que siga visualment i amagar eixa cara grisa de formigó que vegem als laterals del riu. Però primer hem d’eliminar els entrebancs a la continuïtat viària vora el riu Magre fins la Xopera i trobar-nos així amb un tresor que no sabíem que teníem, per veure a continuació la millor manera d’obrir-lo a tots els algemesinencs.
Deixa un comentari