El problema de l’aigua, un problema vital per a Algemesí. Propostes d’actuació

El passat dia 25 de febrer tingué lloc a la biblioteca d’Algemesí la xerrada sobre l’aigua. Al final d’aquesta entrada teniu penjades tant un interessantíssim power point com el vídeo de l’acte.

Aquella xerrada la convocàrem perquè  volíem informar que, segons consta tant al Ministeri de Sanitat com a l’empresa Aguas de Valencia, l’aigua que bevem a Algemesí –i a 12 pobles més- no és apta per al consum humà donat l’excés de nitrats –i també sulfats- causats per l’ús d’aquests en l’agricultura. Això fa que, com s’exposà allí, a més de canviar el model d’agricultura –cosa més que necessària donada la situació actual del mercat- caldria també mesclar l’aigua que bevem –procedent d’aqüífer subterrani- amb aigua de superfície, amb l’aigua del Xúquer. Ara bé, que ningú s’espante, no es tracta de l’aigua que passa per Algemesí, no. Es tracta de l’aigua que s’hi troba a Tous i Antella. No oblidem que l’aigua del Xúquer és un aigua de molt bona qualitat, de les millors d’Europa.

Des de MÉS ALGEMESÍ no entenem com és possible que Valencia capital tinga aigua potable apta per al consum humà -i d’excel·lent qualitat- provinent en part del Xúquer , la qual els arriba a través del canal Xuquer-Túria o que fins i tot l’aigua del Xúquer abasteix Sagunt i no estiga abastint a Algemesí i altres poblacions riberenques.

A més a més, resulta incomprensible que, malgrat que el transvasament al Vinalopó s’aprovà amb la condició que l’aigua que arribaria del Xúquer serviria per a regar i així recuperar els seus aqüífers sobreexplotats. Però els regants i empresaris de la zona diuen ara que no la volen perquè han d’agafar l’aigua de l’assut de la marquesa –Cullera- apta per a regar però no amb qualitat per a l’ús de boca, ja que amb aquesta no poden abastir noves urbanitzacions i negocis urbanístics. No paren de fer pressió –i tenen a la Conselleria de la seua part- per tal de poder-la agafar d’Antella. El que crida l’atenció,  però, és que mentre es reclama un transvasament del Xúquer s’estiga negociant la venda de l’aigua del millor aqüífer de Villena a una multinacional –Danone- per a que l’embotelle (i ens la venga a nosaltres!).

Així doncs, resulta un autèntic contrasentit que nosaltres, que vivim al costat del Xúquer, no tinguem dret a aquesta aigua i ens hem de pagar l’aigua que bevem de la nostra butxaca. Encara més paradoxal resulta que l’aigua amb la que reguem els nostres camps –molta d’ella provinent de la Sèquia Reial del Xúquer- tinga millor qualitat que la que nosaltres bevem; si ens atrevim a beure-la és clar.

MÉS ALGEMESÍ denuncia que les insistents campanyes de Agua para todos han creat gran confusió entre la població de la Ribera del Xúquer que ha arribat a pensar que tot es redueix a la qüestió de la manca d’aigua. Això potser veritat en part, però no té a veure en els problemes que nosaltres patim.  El Xúquer és un riu oficialment excedentari. La Conselleria de Medi Ambient en la seua  “Estrategia Territorial de la Comunidad Valenciana”, admet en el seu objectiu número 7 “Aigua” (vegeu la pàgina 40) que  la Ribera Alta i Baixa en l’any 2030 (!!!) continuarà essent excedentària. I per què? Perquè segons diuen el Xúquer no té problema de falta d’aigua. Segons el Pla de Conca vigent –el document en base al qual actua la Confederació- al nostre estimat riu li sobren 80 hectòmetres cúbics a l’any, que es convertiran en 170 hm3 quan es modernitzen els regadius. I nosaltres sense poder tenir accés a un aigua de qualitat! Ara, que és normal,  nosaltres som de poble.

La Generalitat té prevista ja una planta potabilitzadora en Alzira, però encara no té clar d’on va a treure l’aigua que ha barrejar amb la que bevem (Se suposa que fa anys que deuria estar solucionat el problema). No té gens clar cedir-nos aigua del Xúquer, ja que sembla ser que té molts nuvis. Així doncs, els excedents de la modernització del regadius –que en part paguen els nostres llauradors i deuria pagar íntegrament l’Administració- no retornarà ni a ells ni a les seus famílies; sembla ser que volen fer-los arribar al Vinalopó o a Castelló abans que a nosaltres. No es tracta de negar l’aigua a ningú, però tampoc que ens la neguen.

Algemesí no pot solucionar per si sol un problema que traspassa el límits del seu terme, però no per això els polítics locals han d’ignorar aquesta qüestió, tal i com s’havia fet fins ara. Volem que estiga damunt la taula, que es parle i es debatisca. No volem uns ciutadans feliços però ignorants.  És per això que en aquesta qüestió la postura de MÉS ALGEMESÍ quan estiga en l’Ajuntament serà clara i contundent. La podem resumir en els següents punts:

1. D’entrada lamentem i condemnem la postura pusil·lànime dels responsables locals anteriors que durant més de vint anys no s’han ocupat del tema, ni informant, ni conscienciant, ni exigint solucions a les administracions superiors.
2. Treballarem i fomentarem una nova cultura de l’aigua que supere la cultura de la sobreexplotació dels rius i aqüífers que tan de mal ha fet al nostre Xúquer, el qual al seu pas per Algemesí no és un riu ple de vida. Impulsarem el coneixement i conservació del patrimoni de l’aigua a Algemesí (molins, sènies…)
3. Ens oposarem a qualsevol transvasament que faça de l’aigua un simple recurs econòmic.
4. La població té dret a saber la qualitat de l’aigua que arriba a les seus cases. Si governem informarem als ciutadans periòdicament –Berca BIM, Berca Tv, internet-  dels nivells de nitrats i sulfats existents.
5. Posarem en marxa campanyes d’informació i conscienciació sobre el problema de l’aigua a Algemesí i a la Ribera del Xúquer, tant de l’aigua per a consum humà, com la de l’aigua que corre pel Xúquer.
6. Exigirem el compliment de la Llei d’Aigües (article 60) i del Pla de Conca de la CHX (article 15 de la normativa) que estableix que la primera prioritat de l’aigua –i l’aigua de millor qualitat- ha de ser la que es destine al consum humà, i per tant exigirem des de l’Ajuntament que se’ns faça arribar aigua del Xúquer potabilitzada.
7. Promourem una unió dels Ajuntaments afectats per tal de reclamar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i a la Generalitat Valenciana que donen prioritat a aquesta problemàtica que afecta a la nostra salut.  Caldria exigir que establisquen les partides pressupostàries oportunes per tal que la solució econòmica al problema no repercutisca únicament sobre nosaltres que ja portem més de vint anys pagant l’aigua que bevem.

Vídeo de l’acte

Presentació d’Isidre Pegenaute

Per descarregar el document visiteu el següent enllaç (Fitxer->Baixa l’original)