Estimats Carlos Bueno i Leo Talens,
Vaig estar a l’entrega de trofeus de la setmana de bous i em va cridar l’atenció la vostra defensa de les becerrades. La veritat és que no puc compartir el vostre discurs, entre altres coses, perquè falteu, algunes vegades, a la veritat.
En primer lloc dir-te, Carlos, que tots sabem el que li passa al jònec si no el maten en la plaça, tots sabem que el mataran, als corrals o on siga. La diferència està en el fet que no es farà un espectacle de diversió d’eixa mort. Nosaltres el que critiquem és que de la mort i el sofriment d’un animal es faça un espectacle de diversió, que és com estan pensades les becerrades: com un espectacle fet per amateurs –gent no professional– per a divertir el públic.
I ho dic jo, que sí que conec la festa –no tan be com tu–, jo que fa 15 o 20 anys vaig matar tres jònecs. Llavors s’havia de sortejar quina penya matava, perquè hi havia més jònecs per a matar: hui en dia no cal sortejar-ho perquè com a molt hi ha 8 penyes interessades de 29. Això és significatiu, i crec que caldrà tindre-ho present.
Dir-te també que si es fera un espectacle de diversió de rates morint-se per haver menjat verí, o de panderoles o de qualsevol altre animal, també estaríem en contra. Ah, per cert!, vull dir-vos que, una vegada mort el jònec, a mi m’agrada menjar-me’l –una de les meues especialitats culinàries es el “rabo de bou”–. També m’agraden molt les cigales i el pernil. No cal ser vegetarià per a criticar les becerrades.
Crec que vos heu equivocat en la forma de defensar la festa dels bous. Esta, amics Carlos i Leo, no es defensa desqualificant els que no pensen com nosaltres, perquè jo sí que defenc la festa dels bous. La festa es defensa des de la xicuelina, la verònica, el natural, el circular i, per acabar, un bon passe de pit. Una correguda de bous és un espectacle, però un espectacle amb majúscules. No podem defensar que és un art i al mateix temps plantejar-ho com un espectacle de diversió còmica. La tauromàquia, per a mi, és un espectacle que emociona, que fa despertar sentiments. Hem de demostrar a tot el món que no per això no es respecta al bou. Inclús en el moment de matar-lo s’han de fer les coses ben fetes i s’ha d’intentar fer patir el mínim a l’animal. Sempre hi haurà distints punts de vista i gent que defensarà un altra cosa, però crec que plantejant-ho així ningú no podrà dir-me mai que he desqualificat ningú. Els antis tenen el mateix dret que jo a tindre la seua opinió.
En segon, lloc dir-vos que resultà curiós que coincidíreu dient que el polítics que volem suprimir les becerrades hauríem de preocupar-nos per la vida de l’aturat. Això, digueu, sí que hauria ser prioritat. Voleu dir que el tema de les becerrades no és important? I per què agraíreu als politics probecerrades eixe suport? Que ells no s’han de preocupar de l’atur? Ai, Carlos i Leo, ara qui és el cínic?
Per la meua part, i des de Més Algemesí, hem demostrat de sobra quines són les nostres prioritats. Aquest és un tema, no l’únic, que hem abordat. I no oblideu que mai hem dit que volem acabar amb la festa. Assistírem a l’acte per mostrar que la festa dels bous és molt més que la polèmica de les becerrades, que la festa ens preocupa. Assistírem encara que sabíem que ens criticaríeu. Quants polítics més de l’oposició hi havia? Sols un. Valoreu això. Valoreu-ho i no oblideu tampoc que nosaltres acabem d’arribar, que el tema de les mocions i les manifestacions ja fa cinc anys que va rodant.
Manifestem la nostra disposició al diàleg, a un diàleg serè entre totes les parts que permeta arribar a un consens. Si estem en contra de matar i banderillejar el jònec és perquè pensem canviar de format l’espectacle. Amb una presentació i una capea els cadafalers es divertirien, divertirien la gent, i millorarien i recuperarien l’esperit de la festa. Vosaltres, millor que ningú, sabeu que les becerrades ja no són el que eren, que tots –i jo el primer– les mirem de manera diferent. No tanqueu els ulls a eixa realitat, per favor.
Cal seure’s i parlar, i no sols de les becerrades. Tu, Carlos, vas escriure un altre article amb el qual estic totalment d’acord: plantejaves que s’ha de canviar la festa per recuperar-la. Doncs no oblides que les becerrades, lluny de fer-li bé li fan mal. Cal fer un esforç per tancar aquest tema. Plantejar que “no cal cedir” no és el camí per a recuperar-la.
Per últim, amics, heu de saber que +A mai ha posat en qüestió la festa. El Sr. Alcalde digué que si les penyes i el poble volen bous, bous tindran. Qui ha dit el contrari? Nosaltres no, no ho oblideu.
Una abraçada als dos,
Jaume Adam
Coordinador de +A
Polític i taurí
Deixa un comentari